Un instrument financer derivat és generalment un tipus de contracte especial, segons el qual una de les parts en la transacció es compromet a lliurar a un altre participant un determinat actiu subjacent a un preu acordat i en un període especificat.
Els derivats són instruments financers basats en passius respecte a una mercaderia o un altre actiu d'inversió. Un altre nom d’aquest tipus d’instruments és derivats. De fet, un instrument financer derivat sol ser un valor per a algun altre valor, és a dir, és secundari en relació amb un altre actiu.
Els tipus de derivats més habituals són:
- futurs;
- opció;
- intercanviar;
- intercanvi;
- contracte a termini;
- contracte per diferència.
Els instruments financers derivats se solen dividir en tipus d'acord amb els actius que en formen la base.
Els valors derivats financers, com a regla general, inclouen contractes basats en les taxes dels bons a llarg i curt termini de la Gran Bretanya, els EUA i diversos països.
Els valors derivats de divises es refereixen a contractes basats en els tipus de les principals monedes mundials.
Els derivats índexs són contractes subscrits en índexs de valors.
Els derivats de productes bàsics inclouen contractes de recursos energètics, de metalls preciosos i alguns metalls no ferrosos i de productes agrícoles. No obstant això, el lliurament real d'actius subjacents als derivats financers només es realitza en un nombre reduït de transaccions a termini. Normalment, la regulació de la transacció es realitza mitjançant liquidacions mútues, que es realitzen en efectiu.
Sovint s’utilitzen instruments financers derivats per cobrir riscos de mercat (cobertures). Per exemple, un productor de cereals pot protegir-se d’un col·lapse dels preus dels seus productes en el futur, quan espera collir. O, per exemple, una empresa d'automòbils, mitjançant derivats, pot assegurar-se contra un fort augment dels preus dels metalls no ferrosos.
Un altre àmbit en l’ús d’instruments financers derivats són les transaccions especulatives. Un dels avantatges més significatius d’un derivat és que la seva adquisició requereix significativament menys recursos financers que altres instruments financers. Per comprar futurs de 100.000 euros contra el dòlar nord-americà, només necessitareu uns quants milers de dòlars de garantia. L’especulador financer té la capacitat d’obtenir un palanquejament substancial que augmenta la taxa de rendiment. Però l’elevat benefici potencial està directament relacionat amb la possibilitat de pèrdua de fons invertits: les transaccions amb derivats són de les més arriscades.
El preu d’un derivat financer està directament relacionat amb el valor de l’actiu subjacent, tot i que no hi ha una coincidència total en els preus. Amb les fluctuacions de les qualificacions, els índexs de crèdit, el valor d’un bé físic o el valor, també canvia el valor d’un derivat. Per tant, quan es juga amb la diferència en el valor de mercat dels instruments financers derivats, cal supervisar acuradament els factors que d’una manera o altra poden afectar el valor de l’actiu principal (subjacent).
Actualment, el vast mercat de derivats es considera un dels segments amb més creixement del món financer.
