Els objectius materials s’inclouen naturalment en el nombre d’objectius personals d’una persona, per a la consecució dels quals ha de fer certs esforços. En el context de l’activitat econòmica d’una societat, aquests índexs de referència s’expressen en equivalents monetaris, en la quantitat de diners necessaris per adquirir actius materials. En aquest cas, parlem d’objectius financers.
L’objectiu financer s’entén com l’equivalent monetari de les aspiracions materials d’una persona, similar al valor dels objectes per a la possessió dels quals està disposada a fer esforços. Els objectius materials s’entenen normalment com a adquisicions o despeses en efectiu força grans. Els objectius financers, en canvi, tenen a veure amb el creixement del capital. La majoria de les vegades es relacionen objectius materials i financers.
Comprar un cotxe o un viatge turístic a un país exòtic és un objectiu material. L’augment del capital personal per invertir en valors o altres actius generadors d’ingressos s’hauria d’atribuir a objectius financers.
Per termes d’implementació, els objectius financers es poden dividir en curt, mitjà i llarg termini. Es triga fins a tres mesos a arribar al primer. El període mitjà per assolir els objectius és de tres mesos a un any. Aquests objectius que triguen més d’un any a assolir-se es poden atribuir a objectius a llarg termini. Per abordar amb seguretat els vostres objectius financers, és lògic establir primer objectius a llarg termini i després desglossar-los en diversos a curt termini. Els objectius a curt termini són més fàcils d’aconseguir, de manera que la planificació a curt termini és més eficaç.
La implementació d’objectius financers, esbossats a llarg termini, depèn d’una sèrie de factors externs, entre els quals cal destacar els canvis en la legislació i en l’economia del país. Algunes circumstàncies negatives es poden associar a factors que resulten convincents. És molt difícil predir-los amb exactitud, però és possible proporcionar-los mitjans "d'emergència", que inclouen, en particular, una assegurança.
El procediment per establir un sistema d’objectius financers es pot considerar a l’exemple de la compra d’un apartament. Per assolir aquest objectiu, necessitareu una quantitat determinada. Diguem que hi ha un termini de deu anys per implementar aquesta idea financera.
En primer lloc, heu de dividir tot el període en deu etapes intermèdies. Al mateix temps, l’objectiu a mitjà termini es manifesta com una certa quantitat de diners que s’ha de guanyar anualment. A l’hora d’elaborar un pla financer, es recomana tenir en compte la dinàmica dels preus al mercat immobiliari, els canvis previstos en la legislació i les previsions de la taxa d’inflació.
Cal desglossar l’objectiu financer a mitjà termini en diversos objectius a curt termini, de manera que quedi clar quant haurà de guanyar i deixar de banda un cop al mes o al trimestre. Els indicadors del pla financer s’han d’ajustar a l’alça, és a dir, prendre’ls amb un cert marge.
Els objectius financers es fixen de la mateixa manera quan inverteixen en mercats financers. En aquest segment de mercat, establir objectius és encara més important, ja que les fluctuacions dels preus dels actius en paper poden causar grans pèrdues financeres. La cobertura, és a dir, l’assegurança de risc, té un paper especial en l’assoliment d’objectius financers. Els instruments financers derivats o el palanquejament, si s’utilitzen en fer transaccions, poden exercir el paper d’assegurança en el mercat de valors i en realitzar transaccions amb divises.
Un dels errors en la planificació financera és establir molts objectius al mateix temps. Amb un excés de punts de referència, es fa difícil gestionar el progrés de les tasques programades. Es recomana que no us fixeu més de tres objectius financers. En assolir un bloc d'objectius, podeu definir les properes tasques.
