Avui en dia, els conceptes de "mercat" i "economia de mercat" són potser una de les categories econòmiques més habituals. I no és d’estranyar, perquè, com demostra l’experiència mundial, aquesta és la forma més eficaç d’organitzar la vida econòmica de la societat.
Què és el mercat
La història d’aquest concepte té arrels profundes. El mercat es va originar durant la formació de la societat primitiva, quan l’intercanvi entre comunitats es va regularitzar, va adquirir la forma d’intercanvi de mercaderies i es va començar a dur a terme en un moment determinat en un lloc determinat. L’artesania i les ciutats es van desenvolupar, el comerç es va expandir i es van començar a assignar determinats llocs (zones comercials) als mercats. Aquesta definició del mercat ha perdurat fins als nostres dies, però només com un dels seus significats.
En la teoria econòmica moderna, el concepte de mercat s'ha ampliat per entendre'l com un element de reproducció del producte social agregat. Des d’aquest punt de vista, el mercat és una formació força complexa, que, d’una banda, és una esfera d’intercanvi i un conjunt de transaccions de compra i venda i, de l’altra, proporciona la relació entre el fabricant i el consumidor final, és a dir, la continuïtat del procés reproductiu, la seva integritat.
Condicions de formació del mercat
Perquè els mecanismes del mercat funcionin bé per al desenvolupament d’una economia eficient, és necessari aconseguir una combinació de diversos factors.
1. La independència de les entitats empresarials i la llibertat econòmica. Això implica el dret de cada empresari a triar independentment el tipus d'activitat, decidir què produir o quins serveis prestarà, a quin preu i on vendre'ls, amb qui cooperar.
2. La presència de diverses formes de propietat (poliformisme), que permet identificar els punts forts i febles de cadascuna d’elles, caracteritzar-les i, en base a això, triar la forma d’activitat econòmica més eficaç.
3. Un nombre suficient de productors del mateix tipus de productes (com a mínim 15) per evitar oligopolis (4-5 productors) i monopolis (1-2 productors).
4. L’existència d’una competència sana, que obliga els empresaris a buscar maneres d’optimitzar el procés productiu i augmentar la productivitat del treball, introduir noves tècniques i tecnologies, reduir costos, augmentar el volum de productes acabats o serveis prestats i, en conseqüència, millorar l’eficiència de l’economia.
5. Les entitats del mercat tenen dret a establir de forma independent el cost dels béns (serveis) i determinar la seva política de preus en funció de les fluctuacions de l'oferta i la demanda.
6. Possibilitat d'accés de totes les entitats empresarials a informació completa i real sobre l'estat del mercat.
7. Infraestructura de mercat desenvolupada: un complex d'indústries, serveis, sistemes que proporcionen condicions per a la producció i la vida general.
