El balanç de l’empresa és un quadre resum elaborat a partir de dades comptables i que confirma el fet de l’activitat econòmica. Aquest document és molt important per a l’organització, ja que un error en ell pot provocar confusió en els càlculs, operacions incorrectes, la imposició de sancions per part de les autoritats reguladores, cosa que en última instància comporta pèrdues i pèrdues. Per tant, cal comprovar acuradament el balanç per comprovar si la redacció i la documentació són correctes.
Instruccions
Pas 1
Comenceu comprovant les regles bàsiques per elaborar el balanç. Els resultats del saldo i de la facturació del crèdit i del dèbit han de coincidir, ser exactes i raonables tant per a la presentació d'informes en general com per a cada compte i subcompte per separat.
Pas 2
Tingueu en compte que a principis d’any, els saldos de tots els comptes han de correspondre als indicadors del balanç a finals de l’any passat.
Pas 3
Elimineu la formació d’un valor menys o de crèdit al saldo dels comptes actius i de propietats, així com la formació d’un valor menys o de dèbit al saldo dels comptes passius. Als comptes de balanç 90, 91 i 99, el saldo ha d'estar absent al començament i al final del codi d'informes.
Pas 4
Confirmeu amb les dades d’inventari els saldos al final dels informes d’ingressos dels comptes d’actius i passius de béns, liquidacions, passius, contraparts, etc.
Pas 5
Comproveu la coherència i la coherència dels saldos i les facturacions dels comptes relacionats. Per exemple, feu un càlcul que confirmi que la facturació del compte 90.3 "IVA" correspon a la facturació del compte 90.1 "Ingressos". Això es pot determinar multiplicant l’indicador de compte 90.1 pel tipus d’IVA corresponent. Com a resultat, obtindreu un valor igual a la puntuació 90,3. Realitzeu càlculs de suport similars per a altres comptes relacionats.
Pas 6
Llegiu la clàusula 34 del PBU 4/99, que estableix que és impossible compensar en els estats financers entre les partides de passius i actius, pèrdues i beneficis, excepte en els casos en què es prescrigui a la regulació comptable corresponent. Basant-se en aquesta regla, el saldo de les obligacions de l'estat s'hauria de mostrar "brut", és a dir. sense suma. En altres paraules, el saldo deutor existent es reflecteix en la partida corresponent de l’actiu del balanç i el saldo creditici es reflecteix en la partida del passiu. És possible reflectir l'import net si l'entitat té impostos diferits sobre actius i passius que es tenen en compte per determinar l'impost sobre la renda.
