La pèrdua és una forma d’assegurar el compliment d’una obligació, així com una mesura de responsabilitat pel seu incompliment o compliment incorrecte. Els motius d’aplicació, els tipus de confiscació estan determinats per la legislació civil vigent.
Una pèrdua és la quantitat de diners especificada a la llei, el contracte civil, que una de les parts de l’obligació ha de pagar a l’altra part, sempre que s’incompleixi aquesta obligació (la seva execució prematura). La sanció actua com una manera d'assegurar el compliment de les obligacions per part dels participants en la facturació civil, ja que la probabilitat d'incorporar aquesta responsabilitat és la que incita les contraparts a complir les seves obligacions de manera oportuna i íntegra. La incidència de certes pèrdues per part del destinatari de la pèrdua no té importància per al seu pagament, per tant, la contrapart interessada no està obligada a demostrar l'existència d'aquestes pèrdues.
Tipus de confiscació
La classificació principal suposa l’existència de dos tipus de confiscació: legal i contractual. La sanció legal la determina qualsevol acte jurídic reglamentari i la sanció contractual es fixa d'acord entre les parts. Un exemple de sanció legal és la disposició de l’article 395 del Codi civil de la Federació Russa. Les quantitats i les condicions per a l’aplicació de la pèrdua contractual són determinades per les contraparts de forma independent. A més, la pena es pot expressar en forma de multa o d'interès de penalització. Una sanció sol comportar el pagament d’un determinat import fix, que es pot expressar com un percentatge del passiu principal o simplement com un import predeterminat. Les sancions impliquen la meritació d’un percentatge determinat per cada dia de retard efectuat per la contrapart, tot i que l’import màxim de la pèrdua en aquest cas també pot ser limitat per les parts del contracte.
Motius per a l'aplicació d'una sanció
La base per a l’aplicació d’una pèrdua és la violació d’una obligació, que s’expressa més sovint en un retard en el seu compliment. En aquest cas, un requisit previ és l'existència de la responsabilitat del deutor per aquesta infracció, ja que, en absència d'aquesta responsabilitat, no es podrà cobrar la pena. La base documental per a l’aplicació d’una sanció legal és un acte jurídic normatiu, que preveu la seva recuperació. Si parlem d’una sanció contractual, l’acord escrit de les parts actua com a base documental, ja que, en base a un acord oral, no es paga la sanció, que està recollida en el dret civil.
