El format de les pel·lícules en 3D i les fotografies en 3D s'està generalitzant. Tots els productors coneguts en el camp de la indústria cinematogràfica s’esforcen pel mercat 3D que s’està formant ara. Tot i això, el nombre de cinemes que permeten visualitzar aquest tipus de producció de vídeo és relativament petit, de manera que algunes persones emprenedores busquen augmentar el seu nombre a ciutats petites per generar beneficis considerables.
Instruccions
Pas 1
Esbrineu quines tecnologies s’utilitzaran per obrir un cinema en 3D. Bàsicament s’utilitzen dos: tecnologia de polarització passiva i activa amb ulleres obturadores. La qualitat d’aquestes tecnologies és igualment acceptable i la diferència només es troba en el nombre de llocs que resulten més rendibles per a una tecnologia concreta. Per a les habitacions amb un gran nombre de visitants, normalment s’utilitza la tecnologia de polarització de la llum, per a les petites, actives amb ulleres obturadores.
Pas 2
Cerqueu una sala que compleixi diversos requisits per obrir un petit cinema en 3D. El primer és l'aïllament acústic. L'amplada de la pantalla depèn de l'alçada de la sala, que ha de ser d'almenys 4 metres. La longitud de la sala també és important, no es recomana situar el públic massa lluny, la qualitat de l’efecte 3D en ressentirà. Tingueu també en compte els equips de vídeo. Inclou ulleres 3D, projector 3D, pantalla i servidor de vídeo. La principal característica distintiva d’un petit equip de cinema 3D de l’equip professional és la protecció contra la còpia pirata, cosa que comporta un augment del cost de tot el conjunt.
Pas 3
A més dels equips de vídeo, no oblideu adquirir equips d’àudio, que tenen un paper important. El so d'un petit cinema en 3D depèn del nombre d'espectadors als quals s'orientarà el cinema. Un sistema de cinema a casa típic és adequat per a habitacions amb capacitat de 8 a 10 persones. Per a habitacions de fins a 50 persones, adquireix equipament professional, ja que la qualitat del so és un dels problemes més importants. El cost d’aquest so és d’uns 150 mil rubles. A més, tingueu cura del contingut del vídeo que vulgueu mostrar. Per veure pel·lícules en 3D publicades en discos, adquireu una llicència a un distribuïdor de cinema.
