L’anàlisi de contingut és un mètode d’anàlisi quantitativa de documents de text àmpliament utilitzat en ciències socials i humanitats. La seva essència és determinar de manera fiable el significat i la direcció d’un missatge de text específic comptant unitats semàntiques.
Instruccions
Pas 1
Qualsevol document que contingui missatges de text es pot utilitzar com a objecte de recerca. En particular, articles de diaris, discursos públics de personatges públics i polítics, llibres, respostes a qüestionaris, diaris, cartes, declaracions oficials, etc. L'anàlisi de contingut es pot dur a terme manualment i automàticament. La segona opció s’utilitza per estudiar grans matrius de dades textuals i requereix tecnologia informàtica i programes estadístics especials.
Pas 2
Per dur a terme una anàlisi de contingut independent, sense l'ús d'eines de processament automàtic, en primer lloc, cal determinar la matriu de dades amb què es realitzarà el treball. Per exemple, si està previst analitzar la cobertura d'una campanya electoral regional a la premsa, la mostra necessària serà la publicació de diaris sobre aquest tema durant el període seleccionat.
Pas 3
El segon pas del procediment d’anàlisi de contingut és la selecció d’unitats semàntiques directament relacionades amb el problema en estudi. Les paraules, noms, frases individuals que tenen una càrrega semàntica clau poden actuar com una unitat semàntica. Per exemple, en el context de la campanya electoral, aquestes unitats poden ser el nom de candidats, les frases "modernització de l'economia", "desenvolupament de petites empreses", "lluita pel poder", etc. A més, les unitats semàntiques seleccionades haurien de ser característiques per a tots els textos estudiats.
Pas 4
La següent etapa és una de les més importants de tot el procés d’anàlisi de contingut. És una codificació d'unitats de text. La seva essència rau en el desenvolupament de regles per correlacionar unitats semàntiques amb una llista de categories d'anàlisi. El resultat de l’etapa de codificació és el desenvolupament d’un codificador, que inclou no només una llista d’indicadors observats, sinó també dades sobre el document en què estan presents. Si parlem d'articles de diaris, es tindrà en compte el nom de la publicació, la ciutat, la data de publicació, el format, el nombre de pàgines, la ubicació de la pàgina i similars.
Pas 5
Després de la formació d'una mostra de missatges, la selecció d'unitats semàntiques i la creació d'un codificador, passen directament a l'anàlisi mateixa dels textos. A la pràctica, això s’expressa en la compilació d’un diccionari en què cada observació (unitat semàntica) pertany a un determinat tipus o classe d’acord amb les regles del codificador. Després d'això, es fa un càlcul quantitatiu de l'ús de totes les unitats semàntiques. Un punt important també és atribuir valoracions específiques (positives, negatives o neutres) a referències clau. Dit d’una altra manera, es requereix una classificació força fina. Com a mètodes de classificació s’utilitzen tradicionalment l’escalat per comparació per parelles o l’anomenat mètode Q-sort. Podeu obtenir més informació sobre aquestes dues tècniques als llibres de text sobre sociologia aplicada o ciències polítiques.
Pas 6
El procediment d’anàlisi de contingut finalitza amb un càlcul quantitatiu de les dades obtingudes i el càlcul de la mitjana aritmètica de l’escala per a cada cas. A continuació, les puntuacions mitjanes resultants es classifiquen d’una manera determinada.
