Els comptes a cobrar són l'import dels deutes que deuen a l'empresa altres empreses, ciutadans i organismes governamentals que en són deutors. La formació de comptes a cobrar, especialment en el context d’una inflació que creix ràpidament, té un efecte negatiu sobre l’estat de l’empresa, ja que el deute que no es pot cobrar queda amortitzat als resultats financers.
Instruccions
Pas 1
Els comptes a cobrar es reconeixen com a inesperats per cobrar en els casos següents: - si ha expirat el termini de prescripció;
- si l'obligació ha deixat de ser efectiva si és impossible complir-la;
- si l'obligació ha deixat de ser efectiva sobre la base d'un acte d'un òrgan estatal;
- si les obligacions han cessat a causa de la liquidació de l'organització.
Pas 2
El termini de prescripció s’entén com el terme per protegir el dret a demanda de la persona a qui s’ha vulnerat el dret. Aquest període es calcula a partir del moment de la violació del dret o del moment en què la persona va conèixer la violació del dret. El termini de prescripció segons la legislació russa és de tres anys.
Pas 3
El termini de prescripció es pot interrompre si el deutor pren alguna acció per pagar el deute. Aquestes accions inclouen el pagament parcial del deute, el pagament d’interessos per demora, contactar amb el creditor per sol·licitar un pagament ajornat o compensar les reclamacions, un acord sobre la reestructuració del deute, etc.
Pas 4
La cancel·lació dels comptes a cobrar amb el termini de prescripció expirat es realitza sobre la base de la llei d’inventari i l’ordre del cap. Els imports del deute incobrable es carreguen als resultats financers de l’organització i són altres despeses. Quan es cancel·len aquests comptes a cobrar, es fa una inscripció al dèbit 91 del compte "Altres ingressos i despeses" (subcompte 91-2 "Altres despeses") i al crèdit del compte 62 "Liquidacions amb compradors i clients".
Pas 5
Al mateix temps, no s’anul·len els imports dels comptes a cobrar amortitzats amb pèrdues, per als quals ha expirat el termini de prescripció. Aquest deute s’hauria de reflectir a la comptabilitat en un termini de cinc anys a partir de la data de cancel·lació per poder amortitzar-lo en cas de, per exemple, recuperar la solvència del deutor. Per resumir la informació sobre l'estat del deute, s'utilitza el compte 007 fora de balanç "Endeutament amortitzat per pèrdues dels deutors concursats".
