Els préstecs concedits durant 12 mesos es consideren a curt termini. La resta de préstecs són a llarg termini. La transferència de préstecs d'un tipus a un altre està regulada per la PBU 15/1 de l'1.01.02. Quan traduïu, heu de seguir una seqüència determinada.
És necessari
- - contracte o acord addicional;
- - nou calendari de devolució del préstec;
- - assentaments comptables;
- - declaració judicial.
Instruccions
Pas 1
Si el client no pot fer un càlcul oportú del préstec emès, podeu transferir un préstec a curt termini a un de llarg termini. Les dues parts han de pactar el moment de la reestructuració del deute.
Pas 2
D’acord amb la legislació vigent, podeu renovar el contracte o redactar un acord addicional al document vigent.
Pas 3
Feu un nou acord o un acord addicional per duplicat per a cadascuna de les parts, poseu les signatures de l’empleat autoritzat de l’entitat de crèdit i del client o del seu administrador notarial.
Pas 4
Abans de signar un nou contracte o un acord complementari, elaboreu un nou calendari de devolució mensual del deute. Elabora el calendari tenint en compte les noves condicions vigents a l'entitat de crèdit en el moment de la signatura del contracte.
Pas 5
Transferiu totes les dades del préstec del dèbit 66 al dèbit 67 i del crèdit 51 al crèdit 52. Introduïu la despesa del crèdit 50 a l’entrada en efectiu.
Pas 6
Si tots els pagaments d’un préstec a curt termini s’han fet de manera oportuna, el préstec no es considera vencit i la seva transferència a un préstec a llarg termini no comporta cap penalització. Si es van endarrerir els terminis de pagament, teniu dret a cobrar i cobrar una pèrdua per import de 1/300 de l'import restant del préstec per cada dia vençut.
Pas 7
La transferència de préstecs de curt a llarg termini es realitza no només per acord mutu entre el client i el prestador, sinó també per decisió judicial, si el client hi sol·licitava amb una declaració d’insolvència. En aquest cas, la reestructuració del deute es pot emetre per un període de cinc anys o més. Això es fa més sovint en cas que el creditor no pugui rebre la propietat del client com a liquidació o embargar comptes bancaris pel fet que el client simplement no té res.
