Des que les Nacions Unides van declarar el 20 de març el Dia Internacional de la Felicitat el 2012, el Columbia University Research Center ha elaborat un rànquing de països del món per la seva capacitat per proporcionar la vida més feliç a la seva gent. L'ONU publica aquestes dades a The World Happiness Report.
És molt més difícil compilar una llista dels estats més feliços que ordenar-los segons algun altre criteri (econòmic, polític, demogràfic, etc.). Per exemple, el rànquing mundial dels països més rics es basa en el nivell de riquesa nacional. Està encapçalada per regions amb vastes reserves de petroli i gas. Què fan els països amb un PIB per càpita elevat per garantir el benestar dels seus ciutadans? De fet, en la seva majoria, la gent vol no viure tant en riquesa com estar sana i feliç.
Com a regla general, es determina un índex determinat per a cada país que participa en l'estudi per elaborar un rànquing segons el nivell de felicitat. Es calcula sobre la base de l’agregat de tres generalment acceptats en els mètodes de comparació d’indicadors entre països.
- El benestar general de la nació i la situació ecològica del país es reflecteixen en l’Índex Internacional del Planeta Feliç. Analitzant els judicis subjectius revelats en el transcurs de diverses enquestes, determinen el grau de satisfacció de les persones amb la seva vida. El factor de longevitat es calcula en funció de l’esperança de vida mitjana a la regió. Un indicador anomenat "petjada ecològica" de l'estat determina el grau d'impacte sobre el medi ambient.
- PIB per càpita (índex del PIB). El producte interior brut caracteritza la riquesa d’un país. El valor de mercat de tots els productes i serveis acabats produïts durant l'any al territori de l'estat, tant per al consum propi com per a l'acumulació i l'exportació, és un dels principals criteris d'avaluació macroeconòmica del món.
- Índex de desenvolupament humà, abreujat com a IDH. És un indicador combinat de les principals característiques del potencial humà. La qualitat de vida al país s’avalua per tres factors: l’estat de salut de la nació i la taxa de mortalitat a la regió; alfabetització i educació; ingressos mitjans i poder adquisitiu de la població.
Per tant, el càlcul de l’índex de felicitat inclou no només indicadors objectius (com el PIB, la petjada ecològica i l’IDH), sinó també una avaluació subjectiva: el grau de satisfacció de les persones amb la seva vida.
Es compara els participants de l’estudi pel seu nivell de felicitat amb l’estat, que té els valors mitjans nacionals més baixos per a totes les variables clau utilitzades en el càlcul. Aquest és un país hipotètic anomenat Distopia. Cada factor s’avalua en una escala de 10 punts. Després, basant-se en els càlculs, es deriva l’índex de felicitat. El valor de l’indicador per als països més feliços és superior a 7. L’índex de felicitat dels darrers de la classificació oscil·la al voltant de 2-3 unitats.
Els enfocaments per entendre què és una vida feliç són força nombrosos i variats, perquè el concepte mateix de "felicitat" no té una interpretació inequívoca.
Hi ha més de 1000 criteris que s’utilitzen per mesurar la satisfacció de la vida. S'utilitzen en la compilació de diverses escales que permeten avaluar amb més precisió la sensació subjectiva de plaer de la vida. Però sigui com sigui, hi ha dos aspectes indispensables inclosos en el càlcul de l'indicador de "felicitat":
- el desig d’una persona de viure una vida llarga i satisfactòria en un estat pròsper;
- El desig de tots els països que es respecten de fer tot el possible per proporcionar als seus ciutadans condicions per a una vida còmoda.
Les metodologies utilitzades pels centres científics i de recerca que elaboren llistes de països pròspers han canviat lleugerament amb el pas del temps. Anteriorment, els indicadors eren els principals indicadors econòmics, que són característiques objectives del desenvolupament sostenible i reeixit de la societat. Recentment, es posa èmfasi a mesurar les avaluacions subjectives del benestar de les persones en funció de les seves avaluacions sobre el nivell i la qualitat de vida. Així, la classificació dels països segons el nivell de felicitat - 2018 es va elaborar a partir de l’anàlisi dels següents indicadors de l’estat de la societat.
- PIB per càpita; ús racional dels recursos; minimització dels danys al medi ambient; esperança de vida mitjana sana dels ciutadans; garantia d'ocupació de la població activa i taxa d'atur; inflació i tipus d’interès; proporcionen mesures de suport social per a aquells que ho necessiten, etc. Aquests són indicadors objectius de la efectivitat de l’estat en la cura dels seus ciutadans.
- Una avaluació subjectiva del benestar d’un país es forma a partir d’una anàlisi de les ressenyes de les persones que hi viuen, que indiquen certs motius d’alegria i ansietat. Es té en compte l'opinió dels enquestats sobre la corrupció de les estructures governamentals i de les empreses; la presència de drets polítics i llibertats civils; el nivell de delinqüència i seguretat personal; accessibilitat a la medicina i l'educació, etc. El nivell de felicitat d’una persona també està determinat per diversos indicadors indirectes. Aquí, el grau de confiança en les autoritats i en els seus conciutadans, la sensació de tranquil·litat i confiança en el futur, la llibertat personal per prendre decisions vitals, l’estabilitat familiar, la participació en la caritat, etc., són importants aquí.
Els resultats de la formació de la llista comparativa actualment rellevant de països feliços es van publicar el 14 de març de 2018 a l'informe de l'ONU sobre la felicitat mundial. El benestar de la seva pròpia població es va avaluar a 156 països del món i es va analitzar el nivell de felicitat dels immigrants per a 117 països. L'índex estimat resultant es va situar entre 0 i 10.
Finlàndia lidera el rànquing (7, 632). Els forasters de Burundi (2, 905).
Togo ha fet el salt més gran: el país ha pujat 17 punts respecte a la seva última posició l'any passat.
Veneçuela va caure el més fort de tots, el seu índex va disminuir en més de 2, 2 unitats.
Països com Dinamarca, Suïssa, Noruega i Finlàndia, simplement, han caigut en les seves primeres posicions en els darrers anys.
El top 10 inclou consistentment Islàndia, els Països Baixos, Suècia, així com Canadà, Nova Zelanda i Austràlia.
Entre les regions de l’espai post-soviètic, la situació és millor a l’Uzbekistan: es troba a la 44a línia de la classificació i per davant de Rússia en 15 punts. El següent 60è lloc després dels russos és ocupat per Kazakhstan. Bielorússia ocupa el lloc 73. La resta de membres de la Mancomunitat d’Estats Independents, com diuen, s’inclouen al centenar. Ucraïna es va distingir, que va obtenir la 138a posició de 156 possibles.
Pel que fa al nivell de felicitat entre els russos, no tenim res de què presumir al rànquing mundial. Rússia va caure del 49è lloc de l'any passat al 59è lloc. Al mateix temps, segons l'enquesta telefònica de tota Rússia realitzada per VTsIOM els dies 13-14 de març de 2018, el 80% dels russos es deia feliços.
Què passa?
És possible que hi hagi una incorrecció en els mètodes utilitzats pels científics per determinar l’índex de felicitat. O potser en com avaluen els nostres conciutadans el seu sentiment de felicitat?
