Preu marginal: el preu màxim o mínim acceptable per a un producte venut, regulat al llarg del seu cicle de vida. L’establiment de límits de preus és prerrogativa de les autoritats, un exemple és la política de preus en el camp dels serveis públics, en particular l’electricitat.
Instruccions
Pas 1
La fixació de límits de preus és un dels elements de la regulació governamental del mercat. El propòsit d'aquesta intervenció governamental en les relacions comercials entre compradors i venedors és crear un entorn en què els seus interessos estiguin correctament intersectats. Limitar els preus us permet protegir els consumidors de sobrepreus injustificats, inflació i monopolistes, per garantir la seguretat econòmica del país en general.
Pas 2
Com a regla general, la fixació de límits i corredors de preus (l’interval de preus entre els preus extremadament alts i extremadament baixos) s’aplica als següents tipus de productes i serveis: gas, electricitat, operacions amb petroli, metalls preciosos i pedres, transport ferroviari transport aeri, serveis postals, transmissions de ràdio i tele, serveis funeraris, etc.
Pas 3
El preu marginal es calcula mitjançant la teoria de l’anàlisi marginal, que utilitza mètodes matemàtics, per exemple, el càlcul diferencial. L'anàlisi es basa en una comparació de costos i ingressos projectats, que poden resultar de certs valors del valor calculat. D'aquesta manera, es deriva el preu òptim, en el qual la relació de despeses dels consumidors i beneficis dels productors s'equilibra el màxim possible.
Pas 4
El domini de la funció matemàtica del preu marginal és un conjunt de valors que s’obtenen canviant els indicadors marginals amb un augment del volum de producció d’una unitat. En aquest cas, es consideren els conceptes de costos marginals, beneficis i utilitat marginal. El gràfic de funcions tendeix al valor en què la proporció d’aquests conceptes serà òptima.
Pas 5
El principi principal de l'anàlisi marginal: l'assoliment d'una opció de producció en què els beneficis marginals siguin iguals als costos marginals. El benestar econòmic de la societat es basa en el mateix principi, que es basa en l’ús raonable dels recursos en la producció de béns o serveis, que, al seu torn, permet establir preus raonables que s’ajusten als límits establerts.
