El cost del disseny de la construcció sempre es calcula tenint en compte les condicions específiques, així com les capacitats i desitjos del client. El punt de partida per a això és la referència de preus de referència per a obres de disseny per a la construcció (CBC), que s’indica per a la taxa d’inflació. Cal determinar el cost del disseny tenint en compte la composició i l’etapa del projecte, la complexitat de les solucions implementades i indicadors naturals com l’àrea total, el volum de construcció i la capacitat.
Instruccions
Pas 1
A l’hora de determinar el cost del disseny, utilitzeu el mètode normatiu, que es basa en el SBC, el mètode percentual en què es determina el cost del disseny com a percentatge del cost dels treballs de construcció i instal·lació de l’objecte, així com el mètode basat en l’indicador de preu unitari. Consisteix en el fet que el valor total del cost es calcula com a producte de l’indicador específic per la mida de l’objecte de disseny. Per exemple, 40 dòlars per metre quadrat de l'àrea total de l'objecte projectat.
Pas 2
El mètode normatiu permet calcular el cost, que serà el més detallat i transparent. Amb aquest mètode, cal tenir en compte i discutir amb el client molts factors que afectaran el cost: disseny fora de les xarxes del lloc, transferència de comunicacions, integració de la instal·lació a l’entorn, ús de solucions d’enclavament, noves tecnologies i opcions de disseny addicionals.
Pas 3
Per a projectes petits que requereixen esforç creatiu i per a estimacions preliminars, utilitzeu el mètode percentual i el mètode de la unitat. Al mateix temps, el cost del disseny, tenint en compte la realització d’exàmens i aprovacions, sol ascendir al 4-5% del cost de les obres de construcció i instal·lació de l’objecte. Mitjançant càlculs aproximats, obtindreu valors lleugerament sobreestimats en dissenyar objectes petits i relativament econòmics i, en dissenyar grans projectes de construcció, aquesta xifra serà lleugerament subestimada.
Pas 4
Es recomana aplicar el mètode que utilitza indicadors específics quan els indicadors principals d'un objecte en construcció encara no s'han determinat definitivament: el seu volum, superfície i cost de construcció. Aquest mètode permet pactar ràpidament el preu, deixant la possibilitat d’ajustar-lo en cas de situacions o tasques atípiques. En aquest cas, és necessari discutir immediatament què s'inclou al paquet de serveis i què es considerarà un treball addicional, eliminant així el motiu de desacords i conflictes.