La franquícia és una forma de desenvolupar un negoci basat en el “lísing” d’una marca comercial. En termes legals, la franquícia és un mètode de llicències complexes, quan, juntament amb una marca comercial (o designació comercial), també es presenta a l’usuari una llicència per a un complex de coneixements.
Instruccions
Pas 1
En les relacions de franquícia, es distingeixen dues parts: el franquiciador és el que proporciona la marca comercial per al seu ús i el franquiciat és qui la farà servir (el comprador de la llicència). El franquiciat, d’acord amb les regles generals per a la concessió de llicències de propietat intel·lectual, paga al franquiciador la suma de diners estipulada a l’acord alhora, així com, regularment, drets d’autor o deduccions al titular del dret per l’ús d’una marca comercial o designació comercial.
Pas 2
No obstant això, hi ha dues diferències fonamentals entre la franquícia i la llicència “convencional” de propietat intel·lectual. La primera és que el franquiciat està obligat a utilitzar la marca comercial de manera estrictament prescrita pel franquiciador. En segon lloc, els drets es paguen al franquiciador independentment dels resultats de les activitats del franquiciat. Vegem de prop aquestes diferències.
Pas 3
Com a regla general, un esquema de franquícies (franquícia) s'utilitza per construir les anomenades "xarxes de venda" de productes produïts amb una marca comercial o una designació comercial. En aquest esquema, el franquiciador és el fabricant del producte (amb més freqüència) i el franquiciat és el venedor. La diferència dels acords comercials "normals" és que el franquiciador obliga el franquiciat no només a vendre el producte, sinó també a utilitzar els mètodes de publicitat, màrqueting, informes, etc. desenvolupats per ell, és a dir, tècniques i mètodes, com, que conformen l'anomenat "sistema empresarial".
Pas 4
Quan treballa amb una llicència de franquícia, el franquiciat (venedor), per regla general, es compromet a comprar regularment determinats volums del producte al fabricant (franquiciador) per a la seva posterior venda. Al mateix temps, el franquiciat no té dret a fixar els seus propis preus al detall del producte, sinó només en el rang de preus que determina el franquiciador. Com a norma general, el franquiciador defineix a l’acord les normes per al volum de vendes i, també, en el cas que el franquiciat excedeixi les normes, el sistema de bonificacions. Cal tenir en compte que els drets d'autor –deduccions regulars al franquiciador– no són "percentatges intermedis", sinó deduccions per l'ús de la propietat intel·lectual (en aquest cas, un complex de coneixements).
