La marca Oldenburg és la unitat monetària del comtat d'Oldenburg, que es va encunyar durant el regnat del comte Anton Gunther (1603-1667) i després de la unificació d'Alemanya al Gran Ducat d'Oldenburg el 1873-1918. Els darrers segells d'Oldenburg es van produir en forma de tacs durant els anys 1917-1923.
Història
El comtat d'Oldenburskoe es troba a la riba nord del riu Hunte, que flueix a l'est del principat de Freestand. Al principi de la seva història educativa, el principat formava part del ducat de Saxònia. El 1091, el principat de Delmengorst fou adquirit per l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Enric IV.
El 1108, una ciutat anomenada "Aldenburg" es va esmentar per primera vegada en fonts històriques. Aquest document també esmenta el primer comte d'Oldenburg, Egilmar. El 1180, després de la divisió de Saxònia, Oldenburg es converteix en un comtat independent. El 1270 Oldenburg i Delmenhorst es van fusionar en un sol comtat. Durant el regnat del comte Dietrich el Beat (1421-1440), Oldenburg es va unificar entre les línies més antigues i les més joves. El 1667, el comte Anton Gunther va morir sense deixar hereu. Fins al 1773, el comtat es va convertir en un territori vassall de Dinamarca. El 1774, el malaltís rei de Dinamarca, Christian VII, va transferir completament la gestió de la ciutat al bisbe de Lübeck, a la línia junior de Holstein-Gottorp, Frederic August I, que va elevar l'estatus del comtat a ducat. El 1810-1814 Oldenburg va ser ocupada per les tropes napoleòniques.
Després del final de la guerra el 1817, per decisió del Congrés de Viena, el principat de Birkenfeld es va unir a Oldenburg. El 1829 Oldenburg va rebre la condició de gran ducat. El 1871, després de la unificació d'Alemanya, Oldenburg va passar a formar part de l'Imperi alemany. El 1918, Oldenburg va rebre l'estatus de ciutat lliure dins de la República de Weimar.
Monedes
A finals del segle VIII, les bràctees van començar a encunyar les seves pròpies monedes a Oldenburg, i la marca de Colònia va servir com a mesura de pes per a la fabricació de monedes. Les primeres monedes d'Oldenburg recordaven completament a les Bracteates de Bremen. A principis del segle XIV, els wittens (witten alemanys) es van començar a encunyar a Oldenburg, que es va convertir en la unitat monetària més petita. El 1374 es va començar a encunyar el schwaren, que es va continuar encunyant fins al 1873. Aquestes monedes ja no eren buides: la imatge es va començar a encunyar a banda i banda.
Fins a principis del segle XIX, les molses es van encunyar a partir de plata i pesaven 1,117 grams. Més tard, aquestes monedes es van fer de coure. Els Schwaren van empènyer els Witens de la circulació, deixant-los només com a unitat de compte. Al XIV es van començar a encunyar els pfenigs. Els xílings de plata es van encunyar al segle XV. També a Fristland oriental, Stüber (Stüber) va començar a encunyar-se en el disseny del qual es va sentir la forta influència d’Europa occidental, Èter, Holanda i Flandes. 54 stuber equivalia a 540 witten, o 9 xílings. El 1560 es van començar a encunyar grotins (alemanys Groten) a Oldenburg, que primer es van fer de plata i després de coure fins al 1869.
Juntament amb les petites monedes circulants d'Oldenburg, les monedes de Bremen s'utilitzaven amb grans denominacions, així com la moneda d'altres terres alemanyes. Durant el regnat d'Anton I (1526-1573), es van començar a encunyar florins d'or per al comtat. Durant el regnat del comte Anton Gunther (1603-1667), es van començar a encunyar segells de plata i talers, i el 1660 es va substituir el flor d'or per un ducat de comerç. L’estàndard monetari d’aquella època era: 1 tàler = 2¼ marques = 9 xílings = 54 steuberts = 72 grutes = 360 Schwaren = 540 blanques.
El 30 de juliol de 1838 es va decidir emetre xips de negociació per Birkenfeld. El 1848 es van encunyar Albus i Silbergroschen de Bilon. Per a Oldenburg, el xip negociador més petit era el Schwariens, per a Birkenfeld eren les petites monedes pfenig, més familiars per a aquelles terres. Des del 1840, es van encunyar monedes en denominacions de 1⁄6 i 2 talers (3 ½ florins) comuns a totes les terres del ducat i, a partir de l’1 d’octubre de 1846, es va establir un nou estàndard de pes per a la marca de campanades: 141⁄3 talers = 1 marca de Colònia de plata pura … L'1 de gener de 1854, després de la unificació de tot el Gran Ducat, Oldenburg va passar gradualment a l'encunyació de petites denominacions.
Marca
A Oldenburg, durant el regnat del darrer comte Anton Gunther (1603-1667), es van començar a encunyar monedes en denominacions d'1, ½ i 1 marca. Les monedes Oldenrburg no es van datar fins als anys 60 del segle XVII. Durant el govern danès (1667-1773) i fins a la mateixa llei de 1873, la marca no es va encunyar.
