Entre els instruments a través dels quals l’Estat pot influir en els indicadors econòmics i el mercat de divises mundial, destaquen els tipus d’interès dels bancs centrals d’un país concret. Els bancs centrals determinen independentment la mida del tipus d’interès i el termini en què es pot revisar.
Els tipus d'interès dels bancs centrals són un indicador econòmic poderós i una palanca efectiva d'influència sobre l'economia. Aquest indicador és important per a la gestió de la política interior i exterior. El seu canvi afecta el tipus de canvi, cosa que permet mantenir-lo al nivell requerit.
El tipus d’interès del Banc Central, també anomenat tipus de refinançament, és el percentatge en què el principal banc del país proporciona préstecs a altres institucions de crèdit, inclosos els bancs comercials. En el seu nucli, el tipus d’interès és un indicador de l’economia, un referent pel valor de la moneda nacional.
El nivell del percentatge especificat està determinat principalment per la demanda de fons i el nombre d’ofertes al mercat de préstecs i capital de préstecs. La mida d’aquest indicador també està influenciada pels riscos de crèdit, la taxa d’inflació prevista, la dinàmica del tipus de canvi i el nivell d’impostos. El tipus d’interès el fixa una comissió especial del banc central.
En participar en el refinançament dels bancs comercials, el banc central, a través del canvi d’interessos, afecta diversos indicadors econòmics, inclosos el tipus d’inflació i el tipus de canvi. Com més gran sigui l’interès, més car serà el préstec rebut per un banc comercial i, en conseqüència, més elevat serà l’interès dels préstecs concedits als clients.
La taxa de refinançament s’utilitza àmpliament per al càlcul de la imposició, a l’hora de determinar l’import de les sancions per retard en el pagament de taxes i impostos. Els tipus d’obligacions governamentals i el nivell de rendibilitat de la majoria d’instruments financers depenen directament del nivell d’interès escollit. Un canvi en la taxa de refinançament pot comportar un augment o una disminució del capital al mercat intern del país.
El banc central augmenta el tipus d’interès amb l’objectiu d’evitar que l’economia es sobreescalfi. Aquest fenomen s’observa quan hi ha un augment dels preus de les mercaderies sense un augment de la producció real, és a dir, quan la inflació s’accelera. Una altra raó per augmentar el tipus de refinançament és la necessitat de fer la moneda nacional més atractiva per als possibles inversors. Així, l’augment dels interessos augmenta el valor de la moneda nacional i enderroca la taxa d’inflació.
L’increment del tipus d’interès del banc central també té un desavantatge, ja que al mateix temps augmenta el tipus de préstec a les empreses, que comporta reduccions massives, comporta un augment de l’atur i augmenta la massa de diners en circulació.
Amb una disminució de la taxa de refinançament, s’observa l’efecte contrari: els inversors intenten transferir fons a una altra moneda, l’atur disminueix, les taxes baixes d’endeutament condueixen a un augment de la producció real de béns i serveis. L’activitat empresarial general augmenta, tot i que la inflació comença a augmentar.
Els participants del mercat han d’entendre correctament el significat i el procediment per a la formació dels tipus d’interès, així com fer un seguiment de les dates de les properes reunions de la comissió del banc central, en què es resolen els problemes relacionats amb el canvi del tipus de refinançament.
