Els diners són una unitat de títol que s’utilitza per pagar béns i serveis. Els bitllets contenen una gran quantitat de petits detalls que ajuden a prevenir la falsificació. Per això, la seva producció és un procés complex i llarg.
Instruccions
Pas 1
Els diners es fan amb paper especial, que és de cotó i lli. En primer lloc, es carreguen tres tones de cotó en una enorme caldera, on es cou a pressió durant dues hores. La massa resultant entra al tanc, es neteja i es clarifica. Després es prem i es col·loca en dispositius especials: suavitzants. Els experts creen un to especial de la polpa i, a continuació, afegeixen pintura i filigranes mentre està mullat.
Pas 2
La humitat s’elimina del paper mitjançant premses calentes, després de les quals s’enrotllen els espais en blanc en grans rotlles que pesen més de quatre tones. El paper ja conté fils de seguretat i filigranes, i cada rotlle s’utilitza per produir bitllets de denominació diferents.
Pas 3
El següent pas és el gravat. Es produeix sobre una placa d’acer. Un gravat pot trigar uns quants centenars d’hores. A més, les premses especials apliquen detalls addicionals al bitllet: ratlles fines i números subtils. La tinta s’asseca en un termini de 72 hores, després de la qual cosa és el torn de la impressió en gravat.
Pas 4
Amb una premsa especial, es prem el paper fins a les sagnies plenes de tinta, cosa que permet obtenir una textura bastant difícil de copiar. La tinta metàl·lica s’aplica a la part frontal del bitllet, la seva peculiaritat és que canvien de color en funció de l’angle de retenció del bitllet.
Pas 5
Amb l’ajut d’escàners òptics, s’aplica una imatge a cada bitllet i es busquen defectes. Cada full triga menys d’un segon. Un cop finalitzada la inspecció, a cada full se li assigna un número de sèrie amb designació de reserva federal.
Pas 6
Després, els diners es destinen al taller, on els especialistes tallen els llençols. Les factures rebudes es comptabilitzen i s’envasen. Després d'això, es converteixen en totalment solvents i llestos per utilitzar.
