Inicialment, el terme devaluació semblava descriure el procés en les condicions del patró or, quan el contingut en or d’una unitat monetària disminueix. En condicions modernes, la devaluació s’utilitza per descriure una situació en què el tipus de canvi de la moneda nacional es deprimeix significativament davant de les divises fortes, que solen incloure el dòlar americà i l’euro.
La devaluació s’entén com una disminució del poder adquisitiu de la moneda nacional. Però, a diferència de la inflació, quan una moneda es deprecia al mercat local, la devaluació és un concepte més ampli que afecta les relacions amb altres monedes estrangeres. Els processos de devaluació no es poden incloure en el marc d’un territori, ja que descriuen la proporció dels tipus de canvi de diferents monedes.
La devaluació es pot produir en cas d'inflació elevada i de deteriorament de la balança comercial del país, quan les importacions superen les exportacions.
Després de l'abolició de l'equivalent monetari d'or, els bancs nacionals del país van començar a utilitzar la devaluació com a eina per gestionar la moneda nacional. No només es deu a factors macroeconòmics, sinó també a la decisió de les autoritats reguladores. Així es fa la depreciació oficial, la negativa a fixar la taxa de la moneda nacional de les monedes d'altres països, la negativa a donar suport a la moneda, etc. Després de la devaluació, és possible aconseguir un augment del cost de les importacions i una reducció del cost de les exportacions, que al seu torn soluciona problemes com la millora de la balança de pagaments, l’augment de la competitivitat de les mercaderies al mercat internacional i l’estimulació de producció.
Distingir entre devaluació oberta i oculta. En cas de devaluació oberta, el Banc Central del país emet un anunci oficial sobre la devaluació de la moneda nacional. El paper monetari amortitzat es retira de la circulació o es canvia per un nou diner de crèdit, mentre que el tipus de canvi és força baix i correspon a la depreciació dels diners antics. La devaluació oculta es produeix amb una disminució del valor real d'una unitat monetària en relació amb les divises, però no amb la retirada de la circulació de diners amortitzats. La devaluació oberta comporta una disminució dels preus dels productes bàsics, mentre que la devaluació latent provoca canvis en els preus.
