La inflació és una situació en què els canals de circulació de diners estan desbordats de subministrament de diners. Aquesta situació es manifesta en el creixement dels preus de les mercaderies. Aquest problema és força important en l’economia, ja que les seves conseqüències poden afectar greument la seguretat econòmica de l’Estat.
Concepte i tipus
La inflació s’entén com un procés en què la unitat monetària es deprecia i els preus dels béns augmenten significativament. A causa de molts factors globals, com ara canvis en els processos de fixació de preus, complexitats en les estructures de producció, reducció de la competència de preus i altres, la inflació forma part de l'economia de mercat. Un requisit previ per a la inflació és la dinàmica dels augments de preus i un dels principals motius de la seva aparició és l’augment de la despesa pública i el pressupost insuficient.
Hi ha tres tipus d’inflació: moderada, galopant i hiperinflada.
La inflació moderada també s’anomena inflació rastrera. Es manifesta en un augment relativament petit dels preus. Alguns analistes creuen que aquest tipus d’inflació és fins i tot útil i té un efecte beneficiós sobre el desenvolupament de l’economia, ja que les seves taxes moderades permeten als fons monetaris mantenir un valor estable.
El segon tipus d’inflació pot generar tensions importants a l’economia, però, fins i tot així, es poden predir els preus. El seu inici es manifesta en el creixement de l'oferta monetària, que supera la pujada dels preus. En el moment en què la inflació galopant arriba a la seva fase principal, les transaccions de permuta comencen a florir.
En condicions d’hiperinflació, els preus poden augmentar un 300% i fins i tot més a l’any. És el motiu de la pèrdua de diners el seu valor i funció d’acumulació.
Taxa d'inflació
Els canvis en els preus durant un període determinat, expressats en percentatge, reflecteixen la taxa d'inflació. Pot variar a mesura que canvia el poder adquisitiu dels fons.
Es considera que el valor normal de la taxa d’inflació en una economia de mercat desenvolupada és un ritme de creixement del 2 al 5% anual. La taxa d'inflació pot augmentar bruscament en cas d'augment dels costos de no producció de l'estat, un dèficit de productes bàsics o fons insuficients en el pressupost de l'Estat.
Per mesurar la taxa d'inflació, s'utilitzen tres índexs: l'índex de preus a l'engròs, els preus al consum i el deflactor del PNB. El primer mostra la suma de la facturació total del comerç a l'engròs durant l'any, excloses les vendes al detall. El segon és la relació entre els preus de la cistella de consum de l'any en curs i els preus de l'any base. El deflactor del PNB és un indicador del nivell mitjà de preus dels serveis i béns que formen el producte nacional brut.
