Els comptes a cobrar reconeguts com a desesperats després de l'expiració del termini de prescripció establert, d'acord amb l'article 196 del Codi civil de la Federació de Rússia, estan subjectes a cancel·lació. La legislació regula el termini general de prescripció de tres anys, que es pot interrompre en cas de pagament parcial o compensació del deute resultant.
Instruccions
Pas 1
Llegiu la clàusula 77-78 del Reglament de comptabilitat i informació, aprovat per l'Ordre núm. 34n del Ministeri d'Hisenda de la Federació de Rússia de 29 de juliol de 1998. Aquesta disposició estableix el procediment i els motius per cancel·lar els deutes amb un termini de prescripció expirat.
Pas 2
Feu un inventari dels comptes a cobrar de l'empresa. L’ideal seria que l’inventari es faci trimestralment. Llegiu el paràgraf 2.1 de les Directrius per a l'inventari de les obligacions financeres i dels béns de l'organització.
Pas 3
Realitzeu una comanda indicant el número i la data d’aquesta inspecció. Elaborar la "Llei d'inventari de les liquidacions amb proveïdors, compradors i altres creditors i deutors", per a la qual s'utilitza el formulari INV-17, aprovat per la Resolució núm. 88 del Comitè Estadístic Estatal de la Federació de Rússia del 18 d'agost de 1998.
Pas 4
Feu una justificació per escrit i una ordre en nom del cap de l'empresa sobre la necessitat de cancel·lar el deute identificat durant l'inventari amb un termini de prescripció caducat. Assigneu la responsabilitat de la implementació d'aquesta ordre al comptable en cap de l'organització.
Pas 5
Incloeu la quantitat de comptes a cobrar amb un termini de prescripció expirat per a altres despeses de l'empresa en l'import que es reflecteixi als registres comptables de l'empresa, segons la clàusula 11 del PBU 10/99 "Despeses de l'organització". El deute s’amortitza obrint un dèbit al compte 91 "Altres despeses i ingressos", formant un subcompte 91-2 "Altres despeses" i creant un préstec al compte 62 "Liquidacions amb clients i compradors".
Pas 6
Recordeu que cancel·lar el deute amb pèrdues no és una base per a la cancel·lació del deute. Per al balanç, aquest deute s’ha de registrar en un termini de cinc anys a partir de la data de cancel·lació. Això permetrà determinar les possibilitats d’amortització del deute en cas de canvis en l’estat patrimonial del deutor.
