Les autoritats gregues encara no han aconseguit superar la prolongada crisi financera, malgrat l’assistència de la Unió Europea. Davant d’una greu escassetat de fons, el govern del país intenta trobar fonts alternatives de finançament.
Si fa un any parlar de la suposada retirada de Grècia de la zona de l’euro semblava una especulació, ara se’n parla cada cop més obertament. Fins i tot Berlín, que va contribuir molt a la salvació dels grecs, està disposat a estar d'acord amb aquest escenari. Els alemanys no estan disposats a subministrar-los sense parar de diners; s'ha creat un grup al Ministeri de Finances alemany per treballar les accions del país en cas que Grècia abandonés la zona euro.
A finals d'agost, Grècia ha de pagar els seus deutes ja acumulats. Si el país no aconsegueix un nou préstec per pagar els deutes antics, es veurà obligat a declarar un incompliment, és a dir, a declarar-se en fallida. En aquestes condicions, el govern del país, encapçalat pel primer ministre Antonis Samaras, va prendre mesures sense precedents, anunciant la seva disposició a arrendar o vendre diverses illes deshabitades pertanyents al país.
Grècia té prop de 6.000 illes, moltes de les quals no hi viu ningú. El govern del país anteriorment ha intentat atreure inversors per al seu desenvolupament, amb l'esperança d'aquesta manera de reposar la tresoreria mitjançant el desenvolupament de la indústria turística, però res no en va sortir. I ara els grecs van decidir anar cap a l’altre costat, amb l’esperança de vendre diverses illes per diners bons o llogar-les durant molt de temps. El govern del país veu russos i xinesos com els principals compradors i les famoses riques de Hollywood també poden comprar les illes.
En anunciar la disposició del país a vendre les illes, el primer ministre grec només va donar suport a la idea que els parlamentaris alemanys ja havien proposat anteriorment. Berlín ha insinuat més d’una vegada que, per sortir de la crisi financera, els grecs poden sacrificar diverses illes i no demanar diners als seus veïns de la Unió Europea sense parar. En decidir vendre les illes, Antonis Samaras arrisca el seu futur polític: és poc probable que els habitants del país afavoreixin un polític que comercia en territori grec. En adonar-se’n, el primer ministre de Grècia fa reserves especials: segons ell, estem parlant de la venda d’aquestes illes, la pèrdua de les quals no posa en perill la seguretat nacional del país.
La proposta del primer ministre grec s'ha anunciat; queda pendent d'informar sobre quines illes concretes es posaran a la venda i a quin preu. El resultat de l’aventura de les autoritats gregues es coneixerà en els propers mesos.
