La devaluació del ruble és la depreciació oficial del seu tipus de canvi respecte a les monedes d'altres països que són unitats comptables internacionals. Fins als anys 70 del segle XX, el terme "devaluació" significava una disminució del contingut real en or de la unitat monetària.
A Rússia, la devaluació la duu a terme el Banc Central. El tipus de canvi del ruble s’uneix a una cistella de divises formada per dues monedes: el 55% de dòlars i el 45% d’euros. El tipus de canvi del ruble al nostre país és variable, canvia dins de la franja de divises, que és el valor mínim i màxim del tipus de canvi del ruble enfront d’una cistella de divises. En cas de devaluació, el Banc de Rússia amplia el corredor de divises. L’efecte contrari de la devaluació és la revalorització, és a dir, valoració oficial de la moneda nacional.
Hi ha una devaluació oficial (oberta) i oculta. Amb una devaluació oberta, el Banc Central anuncia oficialment la devaluació del ruble, es retiren de la circulació els bitllets amortitzats i es canvien per diners nous. Però, al mateix temps, la seva taxa és més baixa, correspon al valor de la depreciació dels diners antics. Amb una devaluació oculta, l’Estat redueix el valor real del ruble en relació amb la cistella de divises, sense treure de la circulació els diners amortitzats. La devaluació oberta sempre comporta preus més baixos de les matèries primeres. Com a regla general, la devaluació latent no comporta canvis en els preus.
El terme "devaluació" se substitueix sovint pel de "inflació". De fet, aquests conceptes són força propers. Però la inflació s’associa amb el poder adquisitiu del ruble a nivell nacional, mentre que la devaluació està relacionada amb el poder adquisitiu de les monedes estrangeres. De vegades, la devaluació provoca inflació dins d’un país. Si les monedes estrangeres estan sotmeses a inflació, la devaluació és possible sense ella.
La conseqüència de la devaluació del ruble és estimular les exportacions, ja que l’exportador, en canviar la moneda estrangera guanyada per la moneda nacional depreciada, rep un ingrés de devaluació. A més, com a resultat de la devaluació, augmenta la demanda interna de béns de producció pròpia i disminueix la taxa de despesa d’or i de reserves de divises.
La conseqüència negativa més significativa de la devaluació és la disminució de la confiança en la moneda nacional: el ruble. La devaluació comporta preus més alts per a les mercaderies importades, que esdevenen menys competitives en comparació amb els seus homòlegs nacionals, per tant, les importacions són limitades. A més, com a conseqüència de la devaluació, s’amortitzen els dipòsits en rubles, es retiren dràsticament dels comptes i disminueix el poder adquisitiu de la població.
