Durant molt de temps, la gent feia servir el troc per intercanviar mercaderies o intercanvis en espècies, que significaven l’intercanvi d’un producte per un altre. Però al segle VII aC. va començar a encunyar monedes per pagar mercaderies. Així van aparèixer els diners, ja que estem acostumats a veure’ls.
Instruccions
Pas 1
L’intercanvi natural no sempre era possible i requeria esforços per trobar una persona que tingués el producte desitjat i que estigués a punt per canviar-lo en condicions mútuament beneficioses. Quan es va trobar un soci adequat, va sorgir la pregunta sobre els termes de l’intercanvi. Poc a poc, alguns béns van adquirir la funció de diners (perles, pells, lingots), i al segle VII aC. van aparèixer monedes.
Els diners són una mesura del valor de les mercaderies, que es poden canviar per absolutament qualsevol d’elles. La mateixa paraula russa "diners" prové del turc "tenge". Tenge va ser una moneda de plata i posteriorment de coure als països de l’est. Avui tenge és la moneda kazakh.
Pas 2
Hi ha quatre funcions principals dels diners.
Els diners representen una mesura de valor. Es poden comparar i intercanviar diversos béns i serveis en funció del seu preu, que és el seu valor en diners. La segona funció del diner és un mitjà de circulació, que significa l’ús del diner com a mitjà de circulació de mercaderies. El seu principal avantatge és la capacitat de superar el temps i l’espai (podeu pagar abans o després de rebre la mercaderia en qualsevol lloc que el venedor pugui trobar). La següent funció és un mitjà de pagament, és a dir, l’ús de diners en el registre i posterior pagament de deutes. I l’última de les principals funcions dels diners és un valor acumulat. Gràcies a aquesta funció, els diners acumulats poden transferir poder adquisitiu al futur.
Pas 3
Amb tota la varietat de funcions, els diners en si no tenen valor, no poden satisfer les necessitats de les persones. Només són útils si es canvien per les mercaderies que una persona necessita. La rotació de diners es basa en la confiança que els diners sempre compliran les seves funcions. En absència d’aquest fideïcomís, un equivalent tan universal a tots els béns perdrà tot el seu valor. En aquest cas, les relacions monetàries quedaran en no res i l’economia mundial s’ensorrarà.
