Molta gent té un estereotip tan gran que tots els bancs són molt rics i els diners dels propietaris creixen exponencialment. Però, tot i així, per confirmar o exposar aquesta afirmació, val la pena comprendre els ingressos i les despeses dels bancs comercials.
Què compon els ingressos i les despeses dels bancs
Els ingressos del banc inclouen dipòsits de residents al país, interessos sobre préstecs retornats, dividends sobre accions de societats en què consti com a accionistes.
Les despeses dels bancs impliquen la meritació d’interessos sobre dipòsits, l’emissió de préstecs al consumidor i altres, el manteniment de l’eficiència de totes les sucursals, el pagament de salaris als empleats. Cal tenir en compte que la majoria de les sucursals dels bancs comercials són autosuficients, és a dir, els ingressos de la sucursal haurien de ser suficients per pagar a les persones, factures de serveis públics, lloguer i altres despeses. Si la sucursal és estratègicament important, però no és rendible, els diners per continuar treballant provenen de la sucursal principal.
Com funcionen els bancs
L’estructura del treball dels bancs suposa una circulació constant de fons. La política d’augment de fons a l’organització es basa en la inversió i reinversió de fons entrants.
Els bancs estan molt contents d’emetre préstecs a persones jurídiques, així com préstecs hipotecaris i de consum. Sempre que no es retornin al voltant del 20% dels fons, els interessos dels fons retornats són suficients per cobrir les pèrdues i garantir els beneficis.
Els bancs comercials tenen el seu propi personal d’analistes i comerciants que ajuden a invertir diners en valors d’altres organitzacions, en els quals en el futur podreu rebre dividends i, fins i tot, passar un temps fins i tot vendre amb beneficis.
També se sap que els bancs solen obrir diverses cadenes de botigues al territori del país; la venda d’electrònica, queviures i altres productes essencials és especialment popular.
Totes aquestes accions es duen a terme per obtenir beneficis i proporcionar interessos als dipòsits de persones. És a dir, en la gestió del banc hi hauria d’haver persones que puguin organitzar el treball i que sàpiguen invertir diners per obtenir bons beneficis.
