La inflació és un augment del nivell general de preus acompanyat d’una depreciació de la unitat monetària. En aquest cas, l’essència de la inflació és el desequilibri que es produeix entre els indicadors agregats (oferta i demanda), que es desenvolupa simultàniament en tots els mercats (en el mercat de mercaderies, diners i recursos). Aquest desequilibri es pot manifestar de formes ben diferents.
Instruccions
Pas 1
En una economia de mercat, és a dir, en condicions de relativa flexibilitat, així com de la mobilitat del senyal de preus, l'excés de demanda sobre l'oferta s'expressa en un augment del nivell general de preus: es tracta d'una forma oberta d'inflació. La inflació oberta es mesura generalment en funció de la taxa d’increment anual del nivell de preus i es calcula en percentatge.
Pas 2
Per calcular la taxa d’inflació, cal dividir la diferència entre el nivell de preus d’un any determinat i el nivell de preus de l’any anterior pel preu i multiplicar-lo pel 100%.
Pas 3
El deflactor del PIB s’utilitza com a indicador del nivell de preus, però també es poden utilitzar l’índex de preus industrials i l’índex de preus al consumidor.
Pas 4
La inflació es pot manifestar en diversos graus. Al mateix temps, les taxes es distingeixen per una inflació moderada (rastrera), galop i hiperinflació, que en tots els països amb economies de mercat ben desenvolupades es determinen segons determinats criteris.
Pas 5
La inflació moderada (o rastrera) només s’anomena inflació que té una taxa de fins al 10% anual. En aquest cas, es considera que es tracta d’una taxa d’inflació baixa, quan la depreciació dels diners és tan insignificant que les transaccions només es conclouen en preus nominals.
Pas 6
La inflació galopant està limitada pels següents límits: del 10% al 100% anual. En aquesta situació, els diners es deprecia bastant ràpidament, o bé s’utilitza una moneda estable com a preu per a les transaccions, o bé els preus tenen en compte totes les taxes d’inflació previstes en el moment del pagament. Així, les transaccions (contractes) comencen a indexar-se.
Pas 7
La hiperinflació als països desenvolupats ve determinada per una taxa superior al 100% anual. En aquest cas, la depreciació d’efectiu es produeix molt ràpidament, els preus es poden recalcular diàriament i, de vegades, fins i tot diverses vegades al dia. La hiperinflació destrueix el sistema bancari, provoca una "fugida dels diners" i paralitza tant la producció mateixa com el mecanisme del mercat. Al mateix temps, l'expectativa de la hiperinflació crea un estat d'ànim bastant de pànic en els negocis.
