Els anys cinquanta del segle passat van estar marcats per una fita significativa en el desenvolupament de les economies de la majoria dels països industrialitzats: la transició cap al "mercat dels compradors". Aquest tipus de mercat es caracteritza per un predomini de l’oferta per sobre de la demanda, que obre la llibertat d’elecció al consumidor i exacerba el problema de les vendes del fabricant. És en aquesta situació que neix una nova "filosofia", el concepte d'emprenedoria - màrqueting, que es basa en la satisfacció efectiva de les necessitats del client.
El lema de màrqueting és senzill i lògic: produir allò que es vendrà amb èxit, no vendre el que es produeixi. Determinar el volum i l'estructura òptims de les necessitats de dissolvents i desenvolupar mitjans eficaços per satisfer-los és el més important de la política de màrqueting de qualsevol empresa. Al mateix temps, els béns són una eina per satisfer les necessitats. El principal en l’enfocament de màrqueting per a la gestió de les activitats del mercat és la complexitat, la finalitat de l’impacte en el mercat (consumidors). El complex de màrqueting s’anomena de manera diferent: la barreja de màrqueting, la funció 4p (quatre pi), des de la primera lletra de l’alfabet anglès. Producte - "producte", preu - "preu", vendes (distribució) - "lloc" o "distribució física", promoció - "promoció" (comunicacions de màrqueting: publicitat, "relacions públiques", promoció de vendes i venda personal).
Tots aquests elements estan estretament relacionats i interdependents. Les lleis del mercat defineixen les funcions bàsiques del màrqueting. Es tracta de l’estudi de la demanda de productes (serveis), identificació de necessitats reals, previsió de les demandes dels consumidors; desenvolupament d’un nou producte o servei, la seva gamma; desenvolupament d’una estratègia de preus; organització de canals de distribució òptims i creació d’un sistema per generar demanda i estimular les vendes.
El fundador de la teoria del màrqueting (de l’anglès màrqueting - venda, comerç al mercat) - el científic nord-americà F. Kotler va definir el màrqueting com un tipus d’activitat humana dirigida a satisfer les necessitats i demandes mitjançant l’intercanvi (l’acte de compra) i venda).
La idea original darrere del màrqueting és la idea de la necessitat humana, és a dir, sentiments de manca d'alguna cosa per part d'una persona (menjar, roba, calor, seguretat, coneixement, autoexpressió, proximitat espiritual, etc.). Una necessitat que es concreta a causa de les peculiaritats del nivell cultural i de la personalitat de l’individu és una necessitat. Les necessitats i les necessitats les satisfan les mercaderies. A qualsevol fabricant li interessa que, tot i canviar les preferències dels consumidors constantment i augmentar la competència, sigui el seu producte el que més es demana. Per això, la gestió del màrqueting és, en primer lloc, la gestió de la demanda.
Un empresari en una economia de mercat té l’objectiu principal: obtenir beneficis de les seves activitats, del seu negoci. El seu producte o servei ha de ser tal que segur que es vendrà a bon preu.
El màrqueting sempre està orientat a resoldre problemes pràctics clars:
- demostració de la producció exactament d'aquells productes que el mercat demana;
- coordinació de les activitats de producció, financeres i comercials de l’empresa;
- millorar les formes i mètodes de venda de productes (serveis);
- Reestructuració flexible, reorganització de les activitats de l'empresa en cas de canvi de nivell de demanda.
La cobertura del mercat determina l’escala de màrqueting. El micromàrqueting és una activitat de màrqueting en una sola empresa o grup d’empreses. El macromàrqueting és una activitat de màrqueting que cobreix una àmplia gamma de béns i serveis dins d’indústries senceres, a nivell nacional i fins i tot a nivell mundial.
Les activitats de màrqueting es poden dur a terme centrant-se en diferents enfocaments en funció de les condicions econòmiques i socials específiques. En condicions d’escassetat de mercaderies, es justificarà el concepte de millora de la producció (augmentar la seva eficiència, augmentar els volums de producció). En cas de demanda de qualitat, el concepte de millora del producte serà rellevant. El concepte d’esforços comercials pot donar un efecte positiu, però, per regla general, a curt termini: el producte només es vendrà amb incentius forçats i intensius. Mereix atenció el concepte de màrqueting social i ètic, on la combinació d’interessos econòmics dels productors, les necessitats individuals dels consumidors i els interessos de la societat (moral pública, ecologia, cultura regional, etc.) es troba al capdavant.
