Per triar a favor d’alguna cosa, de vegades cal renunciar a algunes altres propostes alternatives, escollint la millor. El cost d’un producte o servei que una persona es nega a adquirir per comprar un altre s’anomena cost alternatiu. El valor d’oportunitat s’aplica a l’economia i a les activitats humanes corrents.
Instruccions
Pas 1
En termes monetaris, el cost d’oportunitat es determina mitjançant la fórmula: El preu de l’elecció és igual al cost de compra de l’opció seleccionada més els ingressos perduts de l’opció rebutjada. Tot això, per regla general, correspon a una unitat de temps: un any o un mes.
Pas 2
Per tant, si una persona pot comprar dos béns - A i B, igualment interessants per a ell i, no obstant això, tria els béns A per la quantitat de diners, el cost del segon bé es determina com m i arriba a la conclusió que el cost alternatiu de comprar A serà igual a m. És a dir, si cal, serà possible comprar un producte alternatiu pel preu calculat.
Pas 3
El cost d’oportunitat s’aplica sovint a les activitats humanes. Per exemple, quan aneu a una discoteca, es calcula el cost d’entrar al club, menjar i begudes i es calcula l’import total. Una alternativa al club podria ser el sopar a casa: costaria menys a la persona. Aquest import és el seu cost alternatiu. A aquest càlcul, podeu afegir que el temps dedicat al club es podria dedicar a la feina o a les tasques domèstiques.
Pas 4
Una persona que guanyi 150 rubles per hora hauria d’entendre que una hora a casa o amb els amics li costarà 150 rubles. Aquest és el cost d’oportunitat d’una hora de la seva vida.
Pas 5
De fet, el cost d’oportunitat fa referència al cost de l’oportunitat sense explotar. Sobre la base de la teoria del cost d’oportunitat, es determinen molts factors de la vida econòmica: l’avaluació dels projectes d’inversió, l’anàlisi dels riscos de la inversió de capital, etc. La qüestió d’una alternativa sorgeix pel fet que els recursos humans i econòmics no són il·limitats, de manera que una persona ha de triar aquelles opcions que li semblin les millors durant un determinat període de temps.
Pas 6
Un dels principis principals de l’economia i l’emprenedoria és la tesi segons la qual els diners s’han d’invertir en projectes que aportin el màxim benefici i s’han d’invertir sempre que els ingressos del projecte superin el cost d’oportunitat dels fons invertits.
