Al mercat de canvi, qualsevol actiu té el seu propi preu, que sempre està en dinàmica, canviant constantment dins d’uns límits. Els motius de les fluctuacions de preus poden ser molt diferents i estan determinats per la influència simultània de molts factors. És la diferència de preus de les matèries primeres, les divises, les existències i els metalls preciosos que permet als participants del mercat obtenir beneficis.
El significat del concepte de "volatilitat"
Si el valor dels actius de canvi es mantingués sense canvis, el comerç de borsa perdria tot el seu significat. Per tant, un operador que comença a conèixer les peculiaritats del comerç de canvi, entre altres conceptes, ha de comprendre el significat del terme "volatilitat". Aquest paràmetre caracteritza la volatilitat dels preus dels actius i s’inclou a l’estructura de la majoria de les previsions d’inversió.
La volatilitat és un interval dins del qual el preu d’un actiu concret canvia amb el pas del temps. La volatilitat es fixa en un període determinat, que pot ser un dia, una setmana, un mes o fins i tot un any. L’anàlisi d’aquest paràmetre permet fer previsions i fer apostes tenint en compte les fluctuacions de preus anteriors. Els preus de tots els actius negociats al mercat són volàtils: matèries primeres, accions, bons, metalls preciosos, monedes. Donat aquest indicador, els comerciants poden prendre decisions informades sobre l’elecció d’un instrument d’inversió i les estratègies comercials.
A l’hora de mesurar la volatilitat, s’utilitzen indicadors mitjans durant un període determinat, que s’expressen en valor absolut (monetari) o relatiu del preu, és a dir, en percentatge. El més interessant per analitzar és la volatilitat del mercat de productes bàsics, valors i divises.
La volatilitat es troba dins d’un cert rang. Per calcular aquest indicador, se solen utilitzar gràfics amb fluctuacions diàries de preus, que determinen la magnitud de la diferència de valors, és a dir, la distància entre el preu màxim i mínim de l’actiu negociat durant el dia de canvi.
Si fem servir un gràfic setmanal per analitzar-lo, l’interval de fluctuacions de preus serà diferent. Quan es realitzen anàlisis financeres, sovint s’utilitza la volatilitat mitjana, que es calcula com el valor mitjà d’una mostra que consta d’indicadors individuals. La volatilitat calculada d’aquesta manera permet fer una previsió de caiguda o pujada de preus, tenint en compte els valors anteriors.
Indicadors de volatilitat
La volatilitat s’avalua mitjançant indicadors. Hi ha moltes eines per fer aquesta anàlisi, però les més habituals són les anomenades bandes Bollinger. Aquest indicador reflecteix el nivell de volatilitat dels preus dels actius amb un rang limitat de fluctuacions. Si el paràmetre estimat cau en un passadís estret, amb un alt grau de probabilitat és possible predir un canvi a gran escala del tipus de canvi. Un afegit a aquest mètode és l’indicador CCI, que permet identificar els punts d’entrada i sortida més adequats al mercat.
Tipus de volatilitat
Hi ha diversos tipus de volatilitat:
- volatilitat històrica;
- volatilitat potencial;
- volatilitat històrica esperada.
La volatilitat pot ser rellevant quan reflecteix el canvi en el valor d'un actiu durant un període de temps específic, i potencial a l'hora de preveure canvis de preus. Els comerciants amb experiència comercial real poden calcular amb precisió la volatilitat esperada i operar en les posicions més rendibles.
Factors que afecten la volatilitat
Els factors següents influeixen en el ventall de fluctuacions dels preus del mercat:
- canvi en els tipus d’interès del Banc Central del país;
- el nivell de riscos de crèdit;
- la presència o absència de sancions econòmiques;
- valor de mercat dels recursos energètics;
- reducció de les reserves de divises;
- sortida de capital.
Volatilitat i anàlisi de mercat
Els comerciants estan interessats no només en la direcció en què es mourà el mercat, sinó també en la dinàmica d’aquest moviment. És la taxa de canvi la que determina en última instància la probabilitat que els preus de l’actiu negociat superin els valors que el participant del mercat considera crítics. Un indicador d’aquesta velocitat és la desviació estàndard del preu, és a dir, una mesura de la distribució dels punts de dades en relació amb el preu mitjà.
Mètodes per calcular els canvis de preus:
- càlcul del percentatge de variació de preu;
- calcular el logaritme de la relació del preu posterior al preu anterior;
- càlcul complex de dos paràmetres.
Per a la negociació amb intercanvi amb èxit, no només cal determinar correctament la direcció del moviment dels preus, sinó també endevinar quant de temps es durà a terme aquest canvi. L’estimació de la volatilitat no sempre requereix l’ús de mètodes de càlcul precisos. De vegades, les mesures més generals i aproximades són suficients. Suposem que el preu d'un actiu durant la setmana va variar dins de l'1-2% del preu que es va fixar al tancament del mercat divendres. Es considera una volatilitat baixa. Si el preu va augmentar o va baixar entre un 10 i un 15%, podem parlar d’alta volatilitat.
En considerar la volatilitat, cal tenir en compte el concepte de tendència. El fet és que els preus dels actius tendeixen a pujar (alcista) o cap avall (baixista). De vegades, el mercat no presenta fluctuacions significatives. En aquest cas, parlen d’una tendència “lateral”. Quan es tracta de volatilitat, els analistes es refereixen al grau de canvis aleatoris dels preus de mercat que allunyen els preus de mercat de la tendència actual. Normalment, aquests moviments són causats per alguns esdeveniments puntuals que afecten el comportament de la majoria dels participants al mercat.
Com s'utilitza la volatilitat en el comerç de valors?
Un mercat amb alta volatilitat sovint es coneix com l’època dels especuladors, ja que un ventall significatiu de fluctuacions de preus pot produir beneficis significatius. Tot i així, la forta volatilitat no sempre es pot avaluar inequívocament com un fenomen bo o dolent. Aquest indicador afecta tant el capital invertit durant molt de temps com les transaccions especulatives ràpides de diferents maneres.
El ventall de fluctuacions de preus serveix com a indicador de les principals tendències de la situació del mercat. Si el nivell d’activitat dels participants al mercat és baix, el preu es troba en un rang relativament estret, la tendència és feble. Amb indicadors d’alta volatilitat, podem parlar del començament d’una gran tendència.
Un mercat volàtil no només pot augmentar els beneficis d’un comerciant, sinó que pot provocar pèrdues molt grans. Això és especialment cert per a aquelles transaccions en què s’utilitza apalancament. No sempre es justifica l’ús d’eines per minimitzar les possibles pèrdues, ja que aquestes pèrdues es poden eliminar fàcilment a causa de les fortes fluctuacions de preus. Una de les recomanacions possibles és entrar al mercat amb una baixa volatilitat i deixar-lo quan hagi aparegut una forta tendència al mercat, que es caracteritza per un ventall significatiu de fluctuacions de preus.
Quan es tracta d’inversions a llarg termini, es creu que és més segur utilitzar instruments financers amb poca volatilitat. Potser això reduirà lleugerament els ingressos, però salvarà l’inversor de la necessitat d’estar nerviós en cas d’un fort canvi de tendència que pugui provocar pèrdues financeres tangibles.
Independentment de si un comerciant participa en especulacions a curt termini o inverteix durant molt de temps, ha de tenir en compte els indicadors de volatilitat en el seu treball. Es pot crear un gràfic de les fluctuacions dels preus dels actius al terminal del comerciant, que la companyia de corretatge proporciona als seus clients. El terminal normalment inclou instruments estàndard per avaluar la volatilitat. Si ho desitja, l'usuari pot complementar el conjunt d'eines de forma independent amb programes de tercers que siguin adequats per avaluar el ventall de fluctuacions de preus.
L’impacte de la volatilitat en l’economia
La volatilitat dels preus comporta riscos de conseqüències negatives. L'impacte d'una volatilitat significativa pot afectar àmplies àrees de la societat i de l'economia, des del mercat de valors fins a les existències d'aliments al país. Les conseqüències poden ser comparables a l’efecte dominó: un fort augment de la volatilitat pot conduir a un col·lapse dels intercanvis mundials i al col·lapse financer de les empreses. Un canvi significatiu i ràpid de preus comporta una disminució de la despesa de les famílies i, en conseqüència, una disminució dels beneficis de les empreses que operen al sector comercial.
L’elevada amplitud de les fluctuacions de preus testimonia la manca d’estabilitat i la mala controlabilitat al mercat. Quan disminueix la volatilitat, parlen de l’entrada de l’economia en un estat estable i de l’absència de fenòmens de crisi.
Com a paràmetre estadístic, la volatilitat serveix com a eina de gestió de riscos financers. L’ús d’indicadors estadístics provats en el temps permet a l’inversor avaluar el grau de risc en cas d’adquirir un actiu. En invertir amb regularitat i amb prudència, la volatilitat beneficia el capital i contribueix al seu creixement.
