La capacitat de distribuir adequadament els fons disponibles és la base de l’estabilitat econòmica, que els financers en pràctica recomanen utilitzar a l’hora de planificar un pressupost domèstic. La seva prosperitat financera addicional dependrà de com de racionalment una persona sàpiga gastar diners.
De fet, sense tenir coneixement dels fonaments econòmics, una persona amb un salari fins i tot molt gran corre el risc de fallir aviat. L’extravagància i la incapacitat per distribuir racionalment els fons són una mena de dolència: la manca d’una determinada disciplina per controlar els desitjos i la incapacitat de calcular les pròpies reserves financeres.
Sovint, les persones extravagants no recorden quant es van gastar els seus diners durant una setmana o un mes, i molt menys períodes de temps més llargs. El secret de la dilapidació en aquest cas rau en el fet que, donant diners per adquirir determinats béns, una persona poques vegades es molesta amb el procés d’afegir. Al cap i a la fi, comprant una barqueta insignificant i de poca utilitat per un preu modest, és difícil calcular quant abocarà aquest plaer en un mes o un any.
La comptabilitat personal diària us permet desenvolupar la capacitat d’estalviar a llarg termini. Hi ha un full de càlcul normal. En ell, cal ressaltar les columnes per a l'import de la despesa i els propòsits per als quals s'han gastat els diners. Els economistes recomanen subdividir cada objectiu en categories: llar, necessitats de la llar, menjar, inversió. Dues vegades al mes, els dies d’avançament i sou, cal reunir l’import total de les despeses del període passat i l’import dels fons rebuts. La diferència entre aquests valors és l’equilibri personal. Com més elevat sigui aquest indicador, més estalviarem diners.
També és una bona habilitat començar amb la comptabilitat personal en la recollida de rebuts de totes les botigues, benzineres i altres llocs on es gasten diners. En primer lloc, els xecs us permeten comparar els preus de productes similars en diferents botigues i, alhora, permeten estructurar els costos.
Quan calculeu els vostres propis beneficis i pèrdues, recordeu que l’estalvi és només la meitat de la batalla. L’important és per a què es destinaran els estalvis. És millor si el saldo s’envia a comptes de dipòsit, cosa que us permet establir un flux fiable de guanys addicionals.
Cal passar de l’etapa d’anàlisi a l’etapa de planificació. En el primer mes d’observació dels fluxos financers personals, sorgeix una imatge mitjana de quines despeses són obligatòries i de les quals es pot renunciar. Per al proper mes, heu de planificar la quantitat màxima de costos per a cadascun dels nivells de cost. No heu de reduir els costos innecessàriament; és millor esforçar-vos diàriament per reduir la quantitat de fons invertits per a cada grau de despeses.
El següent pas cap a la disciplina financera és fer un seguiment de tots els efectius de la cartera. Cal recordar que les targetes bancàries solen ser la principal font de malbaratament, ja que obren l'accés a tots els fons del compte. És millor abandonar l’ús de plàstic o reposar el saldo diari de la targeta exactament per l’import assignat per un dia en funció de l’anàlisi de les despeses mensuals.
