En el transcurs de les seves activitats, una empresa pot trobar-se en una situació en què no hi hagi ingressos durant el període d'informe. Al mateix temps, es produeixen costos per als salaris als treballadors, lloguer de béns immobles, electricitat, combustible, etc. En aquesta situació, molts s’enfronten al problema de reflectir aquestes despeses en comptabilitat i fiscalitat.
Instruccions
Pas 1
Analitzeu totes les despeses que l'empresa va realitzar durant el període d'informe. Segons les clàusules 17 i 18 del PBU 10/99, s’han de tenir en compte en aquest període, independentment de la disponibilitat d’ingressos. Dividiu tots els costos segons la seva finalitat i determineu els comptes comptables als quals es relacionen.
Pas 2
Anul·leu els costos directes per a la producció de productes, la prestació de serveis o la realització de treballs al dèbit del compte 20 "Producció principal". Reflecteix els costos destinats a obtenir beneficis al compte 26 "Despeses generals" o al compte 44 "Despeses de vendes".
Pas 3
Després, cancel·leu-les al compte de dèbit 20, 23 "Producció auxiliar", 29 "Instal·lacions i producció de serveis" o 90 "Vendes", segons la política comptable de l'empresa. Al mateix temps, en alguns casos, serà incorrecte utilitzar el compte 90, a causa de la manca d’ingressos.
Pas 4
Deixeu el saldo dels comptes de despeses sense canvis si no hi ha ingressos en el període d'informe actual. Només es pot cancel·lar si es reprèn la venda. Els saldos d’aquests comptes determinen la mida del valor de l’obra en curs.
Pas 5
Tingueu en compte totes les despeses de la comptabilitat tributària a l'hora de calcular l'impost sobre la renda en efectiu, no importa si hi ha ingressos en el període d'informe. Si s’utilitza el mètode de càlcul, els costos s’amortitzen en funció de la seva finalitat. Dividiu totes les despeses en directes, indirectes i no realitzades. Els costos directes afecten la disminució dels beneficis, per tant, sense ingressos, no es poden reflectir en la comptabilitat tributària, a excepció de les empreses que presten serveis. Segons la clàusula 2 de l’article 318 del Codi Tributari de la Federació Russa, els costos indirectes i no realitzats destinats a generar ingressos s’amortitzen íntegrament com a despeses del període en curs.
