El benefici és el principal indicador del rendiment de l’empresa. Hi ha diversos costos o despeses que poden reduir aquesta xifra. Es divideixen en diversos grans grups.
Instruccions
Pas 1
Heu d’entendre que els costos de cada empresa són factors purament individuals. Per exemple, en un taxi, aquest és principalment el cost de les reparacions de gasolina i cotxes. El saló de bellesa inclou cosmètics i altres productes. Per tant, és inacceptable dir que determinats costos afectin els beneficis d’una manera o d’una altra.
Pas 2
És habitual distingir diverses categories principals que necessàriament estan presents a totes les empreses: finances, personal, producció i recursos organitzatius. Tots els costos d’una manera o altra es divideixen en una o més categories. Per exemple, les baixes qualificacions dels empleats són costos de personal, i la comptabilitat paral·lela és cost financer.
Pas 3
També hi ha una tipologia segons la qual els costos es divideixen en fixos i variables. Totes les despeses que no afecten la producció final dels productes es consideren constants. Per exemple, el salari del personal directiu o el cost del lloguer d’una habitació. Les variables, respectivament, són aquells costos que afecten directament l’eficiència de l’empresa.
Pas 4
Per determinar exactament quins costos poden afectar el benefici final, s’elabora un model de caixa negra. A l'esquerra, indiqueu el motiu (en el nostre cas, es tracta d'una "disminució del benefici"), al centre fan una llista de tot tipus de despeses i, a l'esquerra, indiqueu les que redueixen més els beneficis.
Pas 5
Els costos més grans es consideren generalment els salaris i els sous dels proveïdors. El treball en aquestes àrees hauria de ser constant, especialment les grans empreses. Inicialment, heu de determinar el salari òptim que correspondria al cost de la mà d’obra i als desitjos dels empleats. Els proveïdors solen determinar-se sobre la base d’una cooperació mútuament beneficiosa. No heu de celebrar cap contracte amb el primer que es trobi, per trobar la millor solució.
Pas 6
Una activitat innovadora tampoc no sempre dóna resultats i sovint es declara poc rendible, però ho és realment? Un gran pas en el desenvolupament de la tecnologia permet a la companyia superar seriosament els competidors i multiplicar els seus beneficis. Tanmateix, la despesa en innovació no hauria de superar un percentatge determinat, que sol establir la direcció en funció de l’estratègia financera òptima.
Pas 7
Per determinar les despeses no rendibles, s’utilitza una fórmula senzilla: les despeses es divideixen per ingressos. Si el nombre resultant és inferior a un, els costos es consideren justificats, si és igual o superior a un, cal reduir-los al mínim.
