Crisi Financera A Europa: Qui Té La Culpa I Què Fer

Taula de continguts:

Crisi Financera A Europa: Qui Té La Culpa I Què Fer
Crisi Financera A Europa: Qui Té La Culpa I Què Fer

Vídeo: Crisi Financera A Europa: Qui Té La Culpa I Què Fer

Vídeo: Crisi Financera A Europa: Qui Té La Culpa I Què Fer
Vídeo: COVID-19 и экономика - победит ли вирус капитализм? 2024, Abril
Anonim

La crisi financera a Europa ha posat en perill el benestar de l’economia mundial. Alguns països estan amenaçats amb la ruïna. Si la crisi és accidental o es deu als errors de polítics i economistes.

Crisi financera a Europa: qui té la culpa i què fer
Crisi financera a Europa: qui té la culpa i què fer

Qui és culpable?

Hi ha un vincle entre el col·lapse de la borsa nord-americana i la crisi a Europa. Grècia, Xipre, Espanya i Islàndia van ser atacades. Aquests països van portar el deute nacional al PIB anual (producte interior brut; tots els béns i serveis produïts al país, en termes monetaris). Els països de la Unió Europea han gairebé posat al dia amb els Estats Units quant a la mida del deute nacional envers els seus creditors. Objectivament, l’economia líder en aquest moment és la Xina, que és creditora dels països més grans del món.

Què fer?

Segons la teoria del científic soviètic Nikolai Kondratyev, les crisis contribueixen al desenvolupament cíclic de l'economia. El "Cicle Kondratieff" té una durada de 45 a 60 anys, que inclou l'ascens i la caiguda del mercat.

Tot i el perill de la crisi europea per a l'economia mundial, hi ha gent que guanya grans sumes de diners per les greus fluctuacions dels tipus de canvi i el caos general. El comportament a la borsa hauria de ser el contrari al moviment nerviós de la multitud. Warren Buffett, un dels inversors més famosos del món, va obtenir les sumes més grans en un moment en què les accions d’empreses famoses a la borsa van caure a mínims rècord.

Els béns immobles a Espanya i Grècia han caigut dràsticament en valor. En aquest sentit, els governs d’aquests estats europeus han simplificat el procediment per a la privatització d’apartaments, cases i solars. La venda de propietats pot alleujar la càrrega dels governs i ser una bona inversió per als inversors estrangers.

Cigne negre

L'economia grega té un dèficit pressupostari del 150% del PIB. El deute nacional de França, Alemanya i el Regne Unit supera el 100% del PIB.

L'economista nord-americà Nicholas Taleb, al seu llibre "Black Swan", va acusar a destacats polítics i financers mundials d'una descuidada flagrant. Confiant en fórmules complexes i models matemàtics, van deixar de percebre la realitat, escriu Taleb. El Cigne Negre és un esdeveniment greu que mai s’havia fet un prototip. El pensament: "Si no heu vist cignes negres, això no vol dir que no ho siguin en absolut" passa pel treball d'un reconegut financer i pensador.

Possibles desenvolupaments

L'economia europea és força fràgil. Les reserves d'or i de divises de moltes de les economies més grans (Alemanya, Gran Bretanya, França) no depenen d'or, sinó de bons del Tresor dels Estats Units. El deute nacional dels Estats Units creix i Barack Obama encara no ha trobat un "antídot" contra l'estancament econòmic dels EUA.

Les economies dels països europeus poden sortir del col·lapse reduint els costos i augmentant el finançament de les empreses del sector real. Les "bombolles" que s'han acumulat en el camp de les finances, la informàtica i la consultoria esclataran tard o d'hora. Els governs europeus han de reduir essencialment subvencions de deute i inversions en bancs en fallida i en estructures de monopoli.

Si Europa no respon als senyals de la crisi i continua augmentant el seu deute amb els estats forts, això podria conduir a un altre "Cigne negre" d'una escala sense precedents. Milions de persones poden quedar-se sense pensions ni sous. L'economia europea està amenaçada i només polítiques sòlides poden millorar la situació sense recórrer al populisme.

Recomanat: