Durant l'última dècada del 2011, el dòlar s'ha enfortit notablement enfront de l'euro i el ruble. Això ha causat desconcert a molts analistes que prèviament van predir el col·lapse d'aquesta moneda mundial. L’essència d’aquest procés consta de diversos aspectes.
Instruccions
Pas 1
En primer lloc, molts inversors i empresaris busquen una protecció fiable del seu capital en temps de crisi. Segons la seva opinió, es tracta d’instruments financers nord-americans, és a dir, dòlar. Com a conseqüència, comencen a adquirir el màxim d’aquesta moneda possible per mantenir-se durant la crisi. És difícil dir fins a quin punt aquesta estratègia està justificada, ja que, segons molts predictors, el dòlar inevitablement caurà. Això es deu a la inestable situació macroeconòmica dels Estats Units i a la inestabilitat de les institucions financeres que pateixen dèficits pressupostaris.
Pas 2
En segon lloc, l'apreciació del dòlar està relacionada amb la confiança tradicional en la liquiditat dels instruments financers nord-americans. Durant els darrers 50 anys, els inversors han preferit aquesta moneda en particular per invertir els seus fons. Per descomptat, ara ningú no pot garantir la seguretat del capital, perquè la situació actual del mercat financer mundial és molt precària i confusa. Però encara hi ha qui encara creu en el dòlar. És possible que en pocs anys la situació canviï, però no de moment.
Pas 3
En tercer lloc, l’increment del valor del dòlar es deu al seu dèficit. I això, al seu torn, és una conseqüència de la impossibilitat de amortitzar els préstecs, en què no només està sumida tota Amèrica, sinó també el món. Moltes entitats econòmiques tenen una gran necessitat d’aquesta moneda i, per tant, s’eliminen de la resta d’actius excedents. El Sistema Federal dels EUA simplement no té temps per imprimir més bitllets. Sigui com sigui, la pujada del preu del dòlar no serà constant, ja que afrontarà un inevitable descens, tot a causa del mateix dèficit pressupostari.
Pas 4
Un altre motiu de la situació actual del mercat és la caiguda del preu de l'euro enfront de la moneda nord-americana. A la tardor del 2011, la situació econòmica a Europa és significativament pitjor que als Estats Units. Per tant, l'euro no pot influir de cap manera en la tendència mundial. Si el dòlar puja enfront de l'euro, puja en comparació amb el ruble.
